De héroes i treballadors, a propòsit de promeses desateses

Paco-Tarazona

La mediàtica vicepresidenta del Consell ha mencionat als extreballadors de Canal 9, segons la seua verbalisació, en térmens d’heroicitat. La mitòmana associació entre els vocables treballador i héroe fon molt típica en les obres distòpiques obreres de principis del segle passat. En el context actual quedà, a lo manco, demodé. La vicepresidenta del Consell oblida, ¿conseqüència nefasta del poder?, que en la societat actual un treballador ni és, ni ha de ser, a lo manco per obligació, un héroe. Un treballador és una persona que firma un contracte, establint una relació de reciprocitat a través de la qual rep una percepció econòmica en concepte d’una dedicació. No cal fer referència a Groucho Marx i les parts contractants, per a saber que la seua ruptura unilateral i improcedent, del dit contracte, genera el dret a una indemnisació quantificada per llei. De fet, fins a que torne a trobar ocupació, si la troba, esta quantia serà, en molts casos, el recurs per a afrontar els gasts corrents que tenim tots.

L’insolència de l’afirmació institucional pretén tapar les desaveniències, entre els dos socis de govern i el partit que els sosté, sobre l’apertura d’un, ya, nou ent. La reapertura immediata de lo que, ara ya, fon Canal 9, es convertix de forma efectiva en una promesa passada sense voluntat efectiva d’eixecució. Res nou per atra banda. Qualsevol persona, en un poc de trellat, intuïa l’impossibilitat de mantindre el balafiament diari de l’erari públic.

Això obri dos debats, curt el primer, per manit, respecte a l’ètica de les propostes maquiavèlicament relegades a l’oblit després de la consecució del poder; el segon, més ample, sobre l’eficiència d’un nou mig de comunicació públic i la seua utilitat social. Una societat madurament democràtica precisa d’una ràdio i televisió públiques, aïnes de difusió didàctica i de conreu de la llegua i cultura valenciana. Idílic, potser, pero possible. Els Young People`s Concerts conduïts per Leonard Bernstein per a la CBS són un bon eixemple positiu de les ferramentes de comunicació.

El problema, amplament extés en tot l’espectre ideològic estatal, és la perversió de les finalitats. Transformar un mig públic, i teòricament asèptic ideològicament, sufragat per tots els ciutadans, en un instrument teledirigit ha segut una constant. Eixa bastardisació dels fonaments benintencionats inicials és la que esmussa a una bona part de la ciutadania, aveada a observar cóm les bonhomies es queden ancorades en els marcs teòrics i les realitats tangibles es farcixen de dèficit, sobredimensió i proselitisme.

Crec possible i necessària, una televisió pública de calitat, eficient, plural i formativa; en la qual, un treballador mai es veja obligat, per causes alienes, a decidir ser, o deixar de ser, un héroe davant d’un expedient de regulació de l’ocupació.

Paco Tarazona. Doctor en Medicina

Be the first to comment on "De héroes i treballadors, a propòsit de promeses desateses"

Leave a comment

Your email address will not be published.

*