DE REFORMES CONSTITUCIONALS I SINGULARITATS PRIVATIVES

1

De reformes constitucionals i singularitats privades. A l’escoltar parlar de reformes constitucionals és inevitable la subconscient tendència defensiva, especialment quan es parla de reconéixer les singularitats específiques de territoris entre els quals, casualment, mai estem inclosos.
Haurem de recordar als reformadors constitucionals que fon el Regne de Valéncia el que, en els seus furs vigents des de l’any 1261 fins a la fatídica derrota d’Almansa, posà en marcha la primera constitució predemocràtica d’Europa, a través de la qual, per cert, ara que parlem de fronteres, immigració i vigència del tractat de Schengen, per primera volta en territori europeu el ius soli més just i solidari substituí al ius sanguini per a l’obtenció de la ciutadania.
Seria convenient i desijable, que tant el Sr. Rajoy, dispost ara a la reforma, com el Sr. Puig, qui reclama ara per via judicial lo que negà en el seu vot quan governava Zapatero, recordaren que els valencians acunyàrem moneda des de 1239, el Real de Valéncia; moneda de la que, per cert, se’n canviaven 12 per cada 18 barcelonesos.
Si als nous membres, per nomenar, de la comissió reformadora consitucional no els agrada l’història migeval, poden recordar, en temps ya contemporàneus, que a soles l’alçament encapçalat per Franco privà als valencians d’un estatut propi, el qual s’hauria d’haver aprovat en les corts estatals la semana següent al colp d’estat. D’esta manera, si tal com pretenen els territoris que aprovaren els seus estatuts durant la Segona República, únicament ells seran reconeguts nacionalitats històriques, flac favor li farien a la llei de memòria històrica al llegitimar un alçament militar per damunt d’un estatut consensuat al que només li faltava concórrer al tràmit parlamentari de la seua aprovació.
També és pertinent, independentment de les consignes emeses des dels carrers Ferraz i Gènova a les que tan fidels són els caps valencians dels partits estatals, que la nova reforma constitucional reconega el deute històric, el dèficit d’infraestructures i l’injust sistema de finançament autonòmic valencià. L’actual sistema de finançació, al qual ajudà a aprovar el Sr Puig i el PPCV no ha fet res per a modificar-lo, fa que sigam una de les poques, sino l’única autonomia que no ha rebut la compensació pel conegut com deute històric. Ademés, hauran de recordar els partits estatals que sense unes infraestructures modernes, es resent la competitivitat exportadora de la nostra dinàmica economia, fent-se més complicat continuar sent generosament solidaris en la caixa estatal. A soles lluitant per lo que nos correspon, pels principis d’equanimitat i justícia, podrem dotar de servicis de calitat als valencians. Valencians als que PPCV i PSPV obliden a sovint, encara que, a lo manco teòricament, també hauríem de gojar de les bondats de l’estat de benestar arreplegades en la carta magna.
En POBLE dubtem molt de la solvència dels partits estatals per a representar dignament als valencians, i creem que només des de la participació ciutadana podrem abortar una nova injustícia contra els valencians. O ho fem nosatres o ningú ho farà.

Text i opinió de Paco Tarazona
Participant de POBLE

Be the first to comment on "DE REFORMES CONSTITUCIONALS I SINGULARITATS PRIVATIVES"

Leave a comment

Your email address will not be published.

*