El valor dels ‘profallers’

wpid-carles-andreu-fdez_ok.jpg

Que les Falles siguen un fenomen sociològic a València i a altres ciutats on se celebra no és cap novetat. És una festa capaç de transformar de cap a peus la vida habitual, amb tot allò que implica de positiu per a uns i de negatiu per a altres, gràcies a un col•lectiu de fallers que treballa tot l’any per a preparar activitats i, naturalment, el monument faller, l’element principal.

No obstant això, a l’ombra sempre ha existit un altre col•lectiu no oficial -és a dir, no censat- que treballa per les Falles i que cada vegada és més visible, principalment a les noves tecnologies. Es tracta de persones apassionades per la festa, però que no pertanyen a cap comissió fallera, i que treballen des de la seua posició com a guionistes de falles, difusors del treball dels artistes o dels fallers, col•laboradors en activitats puntuals o participants en formes de finançament secundàries de les falles. De vegades es tracta de gent que ha deixat de ser fallera per motius diversos -desitjar una manera més lliure de viure les Falles, temes econòmics, etc.- o fins i tot que mai han format part d’una falla, però en tots els casos dediquen molt del seu temps lliure a la seua passió que és esta festa del foc.

Actualment, l’existència d’este col•lectiu de pro-fallers realitza una aportació important a les Falles. Plataformes digitals com Cendra Digital, Malalt de Falles o Distrito Fallas són visitades per milers de persones per conéixer el treball dels artistes fallers o dels festers de qualsevol lloc del món, amb l’avantatge de no tenir condicionants basats en la rendibilidad econòmica com els mitjans tradicionals i, per tant, amb més llibertat de continguts. També col•laboren de tant en tant en projectes de monument plens d’idees i d’originalitat, falles que sovint aporten aires nous a la festa, per parlar d’alguns exemples de les seues aportacions.

Afortunadament, este treball dels no-fallers tan propers a la festa fa que esta s’enriquisca més i que evolucione, dins de la seua quasi immobilitat habitual, a altres models més moderns.

Carles Andreu Fernández